EDICIÓ 2023
REPORTATGE
MÉS LLOC PER A LA FOSCA
EL PAISATGE SONOR, VITALISTA I FOSC, DE SOLITUD
MÉS LLOC PER A LA FOSCA: UNA PROPOSTA DE BSO
GEMMA BUSQUETS ROS
per Proscènium
La natura és un personatge masculí rude i ferèstec que foragita la dona. Així ho va percebre l’artista, filòloga i investigadora en performance studies Elvira Prado-Fabregat quan en l’estudi comparatiu que va fer de Solitud de Víctor Català i Cims borrascosos d’Emily Brontë va veure en les dues novel·les una atmosfera similar amb molts punts en comuns i vigents. Per una banda l’ecofeminisme que connecta amb debats actuals sobre la crisi ecològica i per altra part, les relacions tòxiques a Cims borrascosos i la violència de gènere, amb la situació de dones com la Mila, la protagonista de Solitud, presoneres en un matrimoni i una forma de vida no escollida. El concepte de la mal casada s’ha expressat a través de cançons d’arrel tradicional com El rossinyol o Muntanyes regalades recorda Elvira Prado-Fabregat. És precisament Muntanyes regalades la cançó que serveix de leitmotiv de Més lloc per a la fosca un espectacle immersiu i que és alhora un projecte artístic, d’investigació i un disc, la banda sonora imaginada per Prado-Fabregat mentre llegia Solitud. “M’interessava explorar la idea de concebre una banda sonora cinematogràfica a partir de melodies tradicionals catalanes però també des de molts punts de vista i llenguatges”, assenyala. El patrimoni literari de Víctor Català és ric i universal i l’artista barcelonina establerta al Pla de l’Estany es lamenta que no traspassi les fronteres i els llenguatges de la manera que els britànics han exportat l’univers de les germanes Brontë. “Falta musculatura cultural”, reclama. Menciona un apunt pop però transgressor en el seu moment com va ser la cançó Wuthering Heights de Kate Bush, un supervendes del 1978.
La proposta de banda sonora, testimoni sonor, de la novel·la canònica de Víctor Català que és també una performance musical de Solitud és volgudament transgressora. Beu tan de la tradició d’arrel, amb els cants populars samplejats de l’arxiu del Càntut, i amb els instruments medievals i tradicionals de Míriam Encinas Laffitte i Laia Fortià, com de la música electrònica de Carles Viarnès, que és el director musical del projecte liderat per Elvira Prado-Fabregat, que n’ha fet la recerca i n’és la intèrpret. La producció musical és de Santi Careta. D’aquest diàleg entre diferents artistes i disciplines es generen climes i paisatges de la novel·la, combinant escenes pastorals amb d’altres amb els elements propis del gòtic. És un conjunt d’atmosferes oníriques, vitalistes i marcadament fosques, amb referències a compositors com Angelo Badalamenti i John Williams. A la cançó Muntanyes regalades, el fil temàtic de Més lloc per a la fosca, la cantaire Teresa Verdaguer i Juvanteny, nascuda el 1925 a Hostalets d’en Bas, s’acompanya dels instruments de Miriam Encinas i Carles Viarnès mentre Elvira Prado-Fabregat recita fragments claus de Solitud.
El disc, editat per Bankrobber, és la peça central d’aquest projecte transversal que es va estrenar el 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa i que inclou una exposició coproduïda per al Bòlit Centre d’Art, el Museu de la Vida Rural i el Museu de l’Escala que s’inaugurarà a Girona el 12 de maig del 2023. Elvira Prado-Fabregat és la comissària de la mostra i està treballant en un assaig sobre Més lloc per a la fosca.
Els paisatges sonors del Pla de l’Estany
Elvira Prado-Fabregat posa en valor que Més lloc per la fosca és un projecte “contemporani i electrònic” gestat fora de Barcelona i que “ha crescut i madurat en un altre paradigma, al territori”. L’artista ha realitzat diferents residències en el procés d’investigació, com al Museu Rural d’Esplugues o al Konvent de Berga. Tot i l’espectacle immersiu es va poder veure el 2021 a Manresa, a la Fira Mediterrània, al Càntut i al festival Portalblau, a l’agost, al Claustre del MAC-Empúries, Elvira Prado-Fabregat destaca que seria de “justícia poètica” portar l’espectacle a l’església de Santa Maria de Porqueres. És on s’hi ha gravat l’escena prèvia a la violació a més d’alguns vídeos promocionals del projecte. Els paratges boscosos i rierols del Pla de l’Estany, també el cim de Rocacorba, han servit per enregistrar cortinetes sonores, ambientals pel disc.
