Pel que sé, tot va començar a París amb la topada emocional entre la Bet Miralta i en Jordi Aspa. D’aquell encontre i d’aquelles guspires en va néixer la companyia Escarlata Circus. L’assumpte va començar l’estiu del 1987, en un poble minso del Montseny. Aquella primera exhibició s’anomenava Circ, meravelles i varietés, un espectacle viu de carrer. Avui, tants anys després, la companyia continua tan enèrgica com sempre. Cap espai se’ls resisteix. Si aquella primera funció trepitjava el carrer, aquesta darrera s’endinsa en la intimitat d’una carpa petita. La grUtesca, el muntatge estrenat enguany, és un goig poètic, delicat i entranyable. 

Un barrufell va dir que els Escarlata Circus practicaven “l’estrambotisme poètic”, una mena de collage íntim, hilarant i aclaparador. No em sembla mal vist, però l’ocurrència queda, al meu parer, una mica curta de mires perquè l’arc que abasta la companyia és amplíssim. Una magnitud que deriva d’una evolució llarga de llenguatges. En tots els espectacles s’hi troba l’humà, l’estrany i la sorpresa, alguna troballa escènica que dura en la memòria. Són experiències orgàniques, artístiques i emocionals que generen solcs de recordança. I potser el temps passa, sí, però queden, perduren imatges i paraules, obstinades. 

El secret, penso, és aquest aconseguir moments especials de connexió amb el públic, moments que tenen a veure amb un mateix, amb l’essencial, amb el soc i el som. És la cara humana que s’exposa a través d’un imaginari sofisticat, però d’aparença senzilla, de detall precís i preciós. De vegades són mers xiuxiueigs, altres fan sorgir l’infant que amaguem, l’esclat de la rialla, la pregunta filosòfica o la introspecció… I sí, és circ. I el circ és llibertat pura, la vida distorsionada per un mirall capgirat, una imatge passada per l’il·lusionisme i la imaginació, que de vegades és tràgica, d’altres espurnejant i magnífica: salts i cabrioles, tombarella i contorsió, espetecs de fuet, històries folles, volt de ganivets, gall d’indi i gat, albergínies, rocs i pedres, tendresa i cors, foscor, globus, jocs i acrobàcies…, i un irrenunciable esperit firaire. És l’enigmàtic món d’Escarlata Circus. 

Feu números, peseu la balança. Tot plegat són 35 anys d’escenari i una fabulosa quantitat d’espectacles, alguns dels quals són francament inoblidables: Devoris causa, Pugilatus, Cabaret Petrificat, Corroc, Sopar de pedres i La grUtesca, que són els que he vist.