EDICIÓ 2023
OPINIÓ
HIPPOS
HIPPOS
UN PROCÉS DE CREACIÓ
Autora text: Margarida Troguet Taull
Es fa difícil i alhora resulta molt estimulant esbrinar què els hi passa pel cap als creadors quan estan gestant l’inici d’una idea. Segurament tot comença amb un repte, un repte que es vehicula tot fantasiejant amb imatges, paraules, paisatges… o vés a saber amb què. Quan els hi preguntes et diuen: al principi no hi havia res o ja hi era tot però encara no ho sabia…
El cas és que passada aquesta primera etapa comença el procés de “fermentació”, de fer madurar aquella primera fantasia. És molt possible que ni el mateix creador tingui consciència que està passant per aquesta etapa perquè acostuma a ser un procés que no respon a cap lògica ni a cap mètode. Aquest és, segurament, el moment més màgic i, justament, és el fet diferencial entre els que són creadors i els que no ho som.
El “temps de la fermentació” es clou quan un bon dia, de cop, ho tenen clar. S’adonen que han vist la llum, que com en una mena d’epifania es revela la naturalesa de la idea. I a partir d’aquí comença el seu dramatis personae particular per tal de configurar un equip que pugui donar forma i resoldre el repte inicial que ara ja té forma conceptual i artística.
Els primers que pugen al quadrilàter d’aquesta narració són els amics i companys de professió, creadors que han obtingut, també, un ajut triennal a les convocatòries públiques del Departament de Cultura. Amb ells, Campi qui Pugui i Cia La Tal, es troben per explicar-se les idees dels seus projectes. Una primera presentació en veu alta, un primer reconeixement i la complicitat i el suport que dóna versemblança i garantia a la idea. (Els amics són un valuós tresor i si són artistes encara més).
Vet aquí que, arribats en aquest punt, en Ramon Molins, director escènic i creador de la companyia Zum Zum Teatre (La Gallina dels ous d’or, La nena que vivia en una capsa de sabates, La camisa de l’home feliç, Gretel i Hansel…), m’explica que vol arrencar un nou projecte escènic del qual en detalla moltes característiques i sintetitza amb: una peça de carrer d’uns hipopòtams que ballin perquè vull parlar a través de la màscara (disfressa) dels judicis de valor, sobre les aparences… Patam!
Em demana que m’incorpori al projecte i que en faci un acompanyament. Diu que no vol dirigir ell la peça i que vol desenvolupar un procés de creació que es desmarqui dels hàbits de recerca, creació i producció de la seva companyia. Ai, las!
Plantegem un procés de creació que anomenen #RepteZum que s’alimenta d’aquests valors: el risc, la confiança, la generositat, el fracàs com a procés, la flexibilitat, la versatilitat i la curiositat.
Però amb qui ho farem, qui ho dirigirà, qui construirà les disfresses, qui ho ballarà…?
La resposta és molt senzilla, hem de trobar les persones susceptibles de respondre de forma excel·lent als valors del nostre #RepteZum, i el primer i únic nom que apareix sobre la taula és Quim Bigas. Ens sembla que un coreògraf com Bigas pot respondre satisfactòriament al repte.
(Pausa llarga)
El Ramon i el Quim no es coneixen. Poden treballar junts dos creadors? Com farem perquè cada un assumeixi el seu rol i no interfereixi en les tasques de l’altre? Alguna cosa hi ha, segurament és la intuïció, que fa que aquests dubtes no siguin paralitzants. I el dia que en Quim i en Ramon es coneixen ens queda clar que el nostre #RepteZum acaba de començar i que ara afegim la il·lusió com a valor per a la creació.
Així doncs, el Ramon comença a treballar amb els dissenyadors/es de les disfresses, un a Madrid, l’altra a París però anant i venint del National de Londres. Viatges, recerques de material, dissenys, maquetes… La producció està en marxa i en Ramon vetlla i fa un seguiment exhaustiu sobre la idea estètica dels hipopòtams. Mentre el Quim comença a desenvolupar la idea del Ramon: 3 hipopòtams que ballen, una cosa en aparença pesada que pot ser lleugera… I de forma paral·lela comencem a explicar el projecte als directors i directores de festivals i equipaments que ens agradaria tenir com a còmplices. Aquest és també un moment clau de tots els processos artístics: qui ens escoltarà, ens acompanyarà i ens farà confiança? El sistema escènic del país compta amb professionals en la direcció dels teatres i festivals que entenen el compromís i l’acompanyament com a valors imprescindibles en la seva tasca professional i comparteixen els mateixos principis del nostre #RepteZum. Així que Tena Busquets del Festival Sismògraf d’Olot, Eulàlia Ribera del Festival El Més Petit de Tots, Jordi Duran de Fira Tàrrega, Pep Pla del Festival TNT, Pep Farrés de La Mostra d’Igualada, Manel Rodríguez de l’Estruch de Sabadell, Àngela Jaume del Festival Fiet de les Illes Balears, el Projecte&Gar on vam fer una prèvia (el primer passi amb la peça acabada), el Magical i el Teatre de l’Escorxador (casa) on vam assajar i desenvolupar la peça ens van fer confiança i ens van oferir suport per a desenvolupar els HIPPOS.
És important poder explicar els projectes als experts perquè els seus dubtes i les seves preguntes fan créixer i desenvolupen la idea de forma exponencial.
Ara sí, arrenquem i és un moment força esquizofrènic perquè s’està simultaniejant la recerca de materials físics i la producció d’aquests materials amb la difusió de la peça però encara no tenim els intèrprets, per tant la creació només té forma d’escriptura en les llibretes del Quim, en el projecte artístic de Ramon Molins al Zum Zum Teatre, en les llargues converses als bars i restaurants de Lleida, Malgrat de Mar o Juneda i en els correus, whatsapps i Skypes entre Copenhaguen, Londres, París, Estocolm, Madrid i Lleida. Converses que sovint plantegen i replantegen els reptes i els dubtes…
Però i els intèrprets? Per trobar els intèrprets proposem una sessió creativa per invitació i convoquem a 12 persones de perfils ben diversos. Paradoxalment hi ha pocs ballarins i ballarines. Però què es busca? Per què no és ni un càsting, ni una audició? Es planteja una sessió de treball propositiva on a partir de les premisses del Ramon i les consignes d’en Quim es fan aportacions a la idea de la recerca creativa. Hem triat 12 perfils per a desenvolupar una peça de 3 hipopòtams però el treball de creació i producció de la peça comptarà amb 5 intèrprets, és a dir, per a cada hipopòtam hi haurà 3 possibles intèrprets. És així com després d’aquesta sessió creativa es proposa a l’Albert García, la Carla Tovias, el Jordi Gilabert, la Maria Mora i el Miquel Rodríguez per configurar l’equip d’intèrprets de la peça.
El Ramon i el Quim proposen aquests 5 intèrprets perquè intueixen/saben que responen als valors del #RepteZum quan a generositat, flexibilitat i versatilitat. Es parteix de la idea que no hi ha d’haver primer repartiment i segon repartiment, ni titulars, ni covers, ni substituts, que la proposta és un procés de creació des de la recerca i per tant són els intèrprets, ara cocreadors, els que han de trobar a partir de la pràctica la forma que la dramatúrgia i la direcció del Quim proposa sempre a partir de la primera idea del Ramon.
Resulta apassionant veure com aquest engranatge és un sistema, una màquina molt delicada i subtil, però extremadament precisa. Cada peça ha de desenvolupar la seva funció al seu lloc i en el moment oportú. Aquest exercici reclama una disponibilitat i un respecte que esdevé admirable per com el condueixen el director de la peça i el director de la companyia. Respecte professional i confiança, vet aquí!
La pregunta des de l’Excel de producció és: Per què generem despesa fent assajar a cinc persones quan la peça només en necessita tres? I la resposta només la pot donar un productor que també sigui creador i director d’escena; aquest és el cas del Ramon i ell és qui s’hi juga els quartos al #RepteZum i entén que aquest procés de creació reclama aquests mecanismes.
A Marbi —espais de creació— (seu de la companyia), els assaigs segueixen un bon ritme però quan arriben les disfresses dels Hippos, tot comença a trontollar… Els moviments i la coreografia s’han d’ajustar i modular en funció d’un altre cos, d’una gran màscara inflable amb motor. La percepció des de dins de l’inflable genera una altra visió de l’entorn, fa calor i assagem a Lleida a l’estiu.
Creació i producció es cavalquen i es multipliquen. Assaig/Error constant amb els inflables, amb les samarretes, amb la coreografia, amb els dymos, amb les músiques, amb els flyers, amb els motors, amb els videos… Però havíem acceptat el fracàs com a procés i ara calia molta mà esquerra per encaixar les peces de forma orgànica. Es veia que els elements hi eren però la peça encara no.
La darrera setmana torna a ser un moment sense cap lògica aparent, fer i desfer, endavant i endarrere, contradicció i cada cop més pressió… Ara sí: respecte i generositat per part de tot l’equip, i de sobte entrem en una fase com l’epifania del començament, i sense saber com ni perquè tot quadra, tot pren una forma harmoniosa. El moment és encara dolorós, està acabat de fer, és feble però sabem que és sòlid. Hem reforçat els Hippos i ens hem reforçat nosaltres.
Arriben les maletes, empaquetem els Hippos i cap a Tàrrega. Comença Fira Tàrrega 2018. Una funció diària al Pati, a la Plaça del Carme. La peça sorprèn els fans de Zum Zum i els fans de Quim Bigas, però en Ramon i en Quim ho tenen clar: Sobreviuré si em deixes ser (diuen ells i també els Hippos). Comença la tardor i el Jordi Duran de Fira Tàrrega ens comunica que hem guanyat el Premi Moritz Fira Tàrrega a la millor estrena d’arts de carrer 2018. Estem molt contents i molt agraïts.
Llarga vida als HIPPOS!
Post Scriptum
I arribats en aquest punt encara no tinc clar si això de la creació escènica té a veure amb creatio ex nihilo o creatio ex materia, només he pogut comprovar que ex nihilo nihil fit (res no prové del no-res). Jo, per si de cas, en aquest projecte he fet el que diu savi: comienza tirando la flecha que ya pintaran la diana (E. Calonge). Sí, he aprés que en un #RepteZum cal dur el buirac ple de fletxes! Gràcies Ramon i gràcies Quim per la vostra generositat!
FOTOS
ZUM-ZUM TEATRE
