Un any de reafirmació de talent

Estrenes de les companyies catalanes de teatre per tots els públics

Catalunya és terra de companyies de teatre familiar. Tenim producció de qualitat i capacitat d’exportar les obres arreu del món. Ja li agradaria al teatre per adults tenir el repertori, el talent i la solvència de molts espectacles per a tots els públics. Perquè més enllà de les etiquetes “familiar”, “infantil”, “per tots els públics” i, últimament “intergeneracional”, el que hi ha és creació de molt nivell i capacitat de reinventar-se.

Cada any s’estrenen desenes de creacions (potser massa, però no entrarem en aquest jardí) a les diferents fires i festivals. Sens dubte, Mostra Igualada continua sent l’epicentre imprescindible, però també s’hi estan fent un lloc molt destacat el Fitkam de Montmeló o la FIET de Sa Xerxa (Vilafranca de Bonany, Mallorca). Com que el familiar cultiva tots els gèneres, també trobem estrenes al Festival Grec de Barcelona, Trapezi de Reus, FiraTàrrega, FiM de Vila-seca, Fira Mediterrània de Manresa, Fira de Titelles de Lleida, Mercè Arts de Carrer i un llarg etcètera. Cada gestor cultural munta un festival. Així doncs, quines estrenes destaquen d’aquests darrers mesos de 2024?

L'illa del tresor - Inhabitants

La companyia lleidatana Inhabitants feia temps que voltava i es començava a fer un lloc en les fires i en el panorama del teatre familiar català. La seva gran estrena va arribar aquest any amb L’illa de tresor, un espectacle basat en el clàssic que aquesta troupe de Ponent formada per cinc intèrprets defensa amb gran solvència. Un viatge de mariners, tabernes, espases i desitjos que juga intel·ligentment l’espai escènic per a convertir-se en una aventura fascinant.

sigues tortuga - Xip Xap

No és l’única adaptació de Lleida, la gent de Xip Xap va estrenar al Fitkam Sigues Tortuga, un espectacle que és la versió escènica del llibre homònim d’Agustín Sanchez Aguilar (Premi Edebé de Literatura Infantil 2023). Amb dramatúrgia i direcció de Ramon Molins, els quatre titellaires ens expliquen la història de quatre tortugues que fitxen un gall per aprendre a cantar. A cantar potser no, però a estimar i a gaudir del camí, n’aprenen un munt!

Jo, Tarzan - Festuc Teatre

Però els reis de les adaptacions són Festuc Teatre. Després de clàssics com Peter Pan o Aladdin, han estrenat Jo, Tarzan, a partir de la famosa història del nen salvatge. Amb picades d’ullet a l’actualitat, cançons, humor i una escenografia captivadora, els Festuc es posen el públic a la butxaca. A més d’un adult li va caure la llàgrima.

Matres - Campi qui pugui

Sense marxar de les llàgrimes, segurament l’espectacle més emotiu estrenat aquest darrer any és Matres, de la companyia Campi qui pugui. A partir de la vivència personal d’un dels intèrprets, Jordi Pedrós, i amb el saber fer de la gran Rosa Díaz despleguen un recorregut vital per la infància d’un nen amb tres mares. Màscares, titelles i teatre de text de gran qualitat per apropar temes com la mort a tots els públics.

Si bé el teatre per adults està acomplexat i encotillat pel centralisme, no passa així en el cas que ens ocupa. Sovint el teatre familiar triomfa més fora de Barcelona (i fins i tot, de Catalunya) que a la capital. Tot i així, hi ha iniciatives per revertir aquesta tendència i entre festivals, sales i d’altres, la cosa va canviant.

Tumbalafusta - La Ruta 40 | L'Anorak - Íntims Produccions

Al Teatre Lliure han apostat pels projectes de dues companyies no habituals en teatre familiar (un altre meló per obrir). En primer lloc, La Ruta 40, amb la complicitat de Xavier Bobés i Pau Matas, van presentar Tumbalafusta, un joc imaginatiu amb la fusta com a gran protagonista. I els lleidatans Íntims Produccions estrenaven, poc després, L’anorak, una versió del conte de Nikolai V. Gógol. En un espai escènic molt cuidat, en l’absoluta misèria, fan créixer aquesta història fins a transformar-la gairebé en una faula anticapitalista.

Vai Vai - Xirriquiteula amb Zebu

On es cultiva el millor teatre familiar de Barcelona és al SAT!, al barri de sant Andreu. Allà Xirriquiteula hi va presentar, en el marc del Festival Grec, Vai Via. Amb l’aliança de la companyia danesa ZeBu, presenten un solo de gest i objectes protagonitzat per una sense-sostre. Un repàs per la vida entregada d’una dona i un final injust, amb una casa de la mida d’un contrabaix.

Com qui sent ploure - Desasosiego

Ni el sensellarisme, ni la mort, ni l’explotació laboral són tabús en el teatre per a tots els públics. L’actualitat es conjuga, també, en família. I un altre tema a l’ordre del dia és la sequera. Quan la companyia Desasosiego va rebre l’encàrrec de la Mercè Arts de Carrer, es van posar a crear Com qui sent ploure. La proposta d’aquesta jove companyia, a mig camí entre la instal·lació i el conta-contes, explica la història d’un petit poble, Barrals, on fa temps que no plou. Pels que en vam gaudir al Parc de l’Estació del Nord, va ser un glop d’aigua fresc en plena onada de calor.

Mac Mec Mic | El fil invisible

En dates nadalenques, l’oferta familiar a Barcelona es multiplica. El gran clàssic és El petit príncep, però aquest any s’hi han sumat dues grans apostes. A La Perla 29 s’hi ha estrenat Mac mec mic, un nou capítol en la història d’aquest mico juganer que, acompanyat del Cinc segons, ha esdevingut símbol inequívoc de generacions d’infants súpers. I al Teatre Goya, Viu el teatre hi ha estrenat El fil invisible, a partir del llibre de Míriam Tirado. Un musical de gran format per parlar d’aquells vincles que no veiem, però que són impossibles de desfer.